Propostes d'ALcaib a la revisió del pla general de palma

El col·lectiu professional de ciències ambientals veuen molt positiu el gir que ha fet l’urbanisme de Palma cap a conceptes com la resiliència, la renaturalització, el parc agrari o l’economia circular que fins fa anys estaven absents en la planificació de la ciutat. 

L’Associació de professionals de ciències ambientals ALCAIB, precursora del col·legi d’ambientòlegs/gues ha elaborat les seves al·legacions al tràmit d’exposició pública del Pla General, un total de 20. En primer lloc es lamenten que no s’hagi pogut fer un procés de participació ciutadana com cal sinó que només sigui d’exposició pública. L’Urbanisme és una matèria molt complexa i la participació, és un esforç per acostar-se a la població.

Els professionals de les ciències ambientals han posat l’èmfasi en l’avaluació ambiental, encara molt millorable. Veuen necessari detectar bé els impactes ambientals, per així poder aplicar mesures correctores. Alguns exemples en aquest sentit és la de l’edificació en àrees forestals o la protecció d’indrets naturals com les coves de Gènova. Posen en valor també l’aposta per la infraestructura verda, demanant un programa de restauració d’àrees degradades.

Aporten dues propostes per tal de posar en valor la Natura a la Ciutat: la creació d’un Jardí Botànic i d’un Museu de Natura. Es tractaria de dos equipaments per donar a conèixer els valors naturals a la població local i visitants. Sorprèn que Palma encara no tengui unes instal·lacions d’aquestes característiques com sí tenen evidentment Madrid i Barcelona (de recent creació) però també València, Malaga, Las Palmas, entre moltes d’altres.

El cos de les al·legacions es dirigeix cap al creixement racional, evitant construir sòl ara rústic, com son els sectors de Son Toells, en plena zona forestal i desconnectat de la trama urbana, Son Puigdorfila, també una zona d’alt valor forestal, Can Fontet, en ple sòl rústic, el PARC BIT un creixement innecessari, ja que la innovació es porta cap a la ciutat, Son Sardina, amb un creixement injustificat i d’altres sectors. Es troba a faltar més detall i programació en les 24 zones anomenades Programes De Millora I Revitalització Urbana, amb barriades tan necessàries com Son Roca, Cala Major, Mare de Déu de Lluc o Son Cladera. El desenvolupament sostenible ve quan la Ciutat dedica més recursos a la regeneració que al consum de nou sòl fins ara fèrtil.

Un altre capítol de les al·legacions va cap a la millora del metabolisme urbà, i sobretot del efectes negatius del consum d’aigua, energia i producció de residus. Aquest Pla urbanístic ha d’ajudar a posar fi a la degradació dels aqüífers de Palma, fent accions per a la seva millora, com ara la dotació de clavegueram de totes les zones que ara no en tenen com els nuclis rurals. També es demana incrementar la xarxa de punts verds, ara molt insuficient.

És necessari també la desclassificació de Son Gual, en plena zona de torrent, i no la seva consolidació com a nucli rural. També es troben a faltar solucions més innovadores per a Ses Fontanelles i optar per l’alternativa zero que deixi a tot l’espai lliure d’urbanització i porti els aprofitaments urbanístics en una altra zona, fora de la zona humida.

Es demana també la consolidació d’un model de ciutat obert a les bicicletes i al verd urbà, presentant una secció de carril bici amb arbres.

En els estudis econòmic, a més de veure la viabilitat de les actuacions en termes econòmics, s’ha d’incloure la vessant d’economia ambiental i veure el capital natural i els recursos naturals i serveis ecosistèmics que hi ha darrera de cada sistema urbà. És imprescindible que es valori també l’apropiació que es fa dels recursos naturals i dels serveis ecosistèmics al benestar humà.

Esperam que es pugui aprovar definitivament aquest Pla urbanístic, a l’empara de la Llei d’Urbanisme, LUIB , amb les aportacions dels agents socials i que així la Ciutat tengui un instrument de desenvolupament d’acord amb els temps actuals.

Imatge del plànol Sistemes Generals d'Espais Lliures, del Pla General en exposició pública

Les 20 al·legacions han sorgit de les aportacions dels/les socis/es, en haver consultat la documentació. Son les següents, i es pot consultar el text íntegre en el document adjunt. 

1. Diferenciar l’equip redactor de l’equip que elabora el document ambiental. 
2. Alternativa zero única i clara
3. Objectius clars i indicadors, tècnica SMART: específics, mesurables, assolibles, realistes i fixats en el temps
4. Necessitat de reformular l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) del Pla General, per avaluar acuradament els impactes que es produeixen.
5. Valoració positiva del discurs i idees ambientals. Incloure “condicionants ambientales” a les fitxes de planejament i gestió
6. Estudi de suficiència hídrica: millorar les mesures de recuperació de les masses d’aigua degradades. Dotació de clavegueram.
7. Inclusió de variables ambientals i descriptors a les fitxes de SGEL i SLEL
8. Crear el programa econòmic de restauració ambiental d’àrees degradades
9. Mesures de fiscalitat verda als Estudis Econòmics
10. Condicionament d’execució de les zones urbanitzables quan s’hagin regenerat les 24 barriades
11. Programar amb l’instrument urbanístic adequat, la regeneració de barriades degradades
12. Dotar de protecció efectiva a la zona humida de ses Fontanelles
13. Ampliar la xarxa de punts verds i augmentar el pressupost en infraestructures de residus
14. Ubicar un MUSEU DE LA NATURA DE LES ILLES en algun edifici històric i amb prou superfície
15. Ubicar un JARDÍ BOTÀNIC en algun espai lliure amb suficient superfície 
16. Incloure l’ordenança de verd urbà
17. Categoria pròpia de Jardí Històric al Catàleg de Patrimoni
18. Incloure el catàleg de camins públic
19. Incloure seccions de carrers amb bici
20. Continuació passeig Calvià fins connectar el passeig marítim de Palma