DIA DEL MEDI AMBIENT 2020: ÉS TEMPS PER A LA NATURA, I PER VALORAR ELS PROFESSIONALS QUE TREBALLEM CUIDANT-LA. 

El col·lectiu professional de ciències ambientals manté reunions amb els responsables polítics per tal de demanar que la sortida de la crisi del coronavirus sigui en clau verda.

En els mesos de confinament i de gestió de la pandèmia del coronavirus s’ha fet palesa la importància de la natura per a la salut humana, i de com és l’activitat humana que causa els perjudicis de contaminació a les ciutats.

En plena desescalada, l’associació de professionals de ciències ambientals, ha mantingut una sèrie de reunions amb els responsables polítics, oferint suport en la tasca sempre ingent de la defensa del medi ambient.

El passat 28 de maig es varen reunir amb el Conseller de Medi Ambient, Miquel Mir per tal d’obrir l’agenda de temes a treballar conjuntament. Son conegudes les mancances de personal tècnic que ve arrossegant aquesta conselleria des de la darrera crisi econòmica i es va demanar ampliar com a mínim a 5 la previsió de places que surten a oposicions, ja que ara mateix és de 1 plaça. És clarament insuficient per cobrir les necessitats que ha generat l’aprovació de noves lleis com la de creació del Parc des Trenc, ampliació de Cabrera, la llei de canvi climàtic, el decret de posidònia o la llei de residus.

Davant d’aquesta petició el Conseller es va assumir la necessitat de recursos que calen per impulsar polítiques actives i es oferir per estendre-la a hisenda i funció pública. Pel que fa a la llei de residus es va aprofitar per recordar que està pendent d’iniciar la creació de l’Ens de residus i del fons propi, al que es va respondre que s’hi està fent feina i en breu serà una realitat.

Es va aprofitar per felicitar per l’impuls en el marc normatiu de residus, amb l’aprovació del Pla de residus perillosos - en ple estat d’alarma-. Aquestes normes ajudaran a mantenir una bona gestió.

Es va demanar també de potenciar els recursos públics existents de suport i impuls al medi ambient, com son el Punt d’Informació Ambiental, dotant-lo de suficients tècnics (ara no hi ha tècnics que s’hi dediquin) així com als equipaments associats: Centre de Recursos en Educació Ambiental i Aula de la Mar. Igualment recuperar i potenciar la publicació i la difusió de l’Estat del Medi Ambient a les Illes Balears, derivat del compliment de la Llei dels drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.

El Conseller va estar d’acord en què son àmbits a on s’hi ha de fer feina i va posar en valor també els contactes mantinguts amb el Consell Econòmic i Social (CES) per estudiar temes com els indicadors ambientals. 

Una de les lleis que encara no s’han aritculat a Balears i fa molta falta és la Llei estatal 26/2007 de responsabilitat mediambiental. Està pensada per tal que les indústries i activitats més contaminants prenguin accions de prevenció davant possibles impactes i es responsabilitzin en la reparació dels danys. Va haver de reconéixer que encara no se li ha trobat lloc, sí que s’està treballant amb la responsabilitat ampliada en temes de residus, per tant pot ser una bona iniciativa i va estendre la mà a col·laborar.

Continuant en l’àmbit legislatiu, el col·lectiu de ciències ambientals va posar damunt la taula la necessitat d’Impulsar la Llei d’Aigües de les Illes Balears. L’aigua és un recurs essencial, escàs i sotmès a moltíssimes pressions. La qualitat de l’aigua dels aqüífers continua en declivi i ara s’ha tornat a treure a exposició pública un nou Pla Hidrològic. El Pla és una bona eina de gestió, però falta un marc normatiu que ho reguli, d’acord amb la directiva marc de l’aigua. Aquesta és una tasca per a la que no cal de dotació econòmica, sinó voluntat polítca. El Conseller Miquel Mir, no només va compartir la diagnosi sobre la necessitat d’una Llei d’aigües Balear, sinó que va explicar que ja s’havia tractat a nivell intern de la Conselleria i que podria ser un tema a abordar un cop aprovat el Pla Hidrològic el 2021, en el període 2021-2023. Va posar en valor el marc institucional del “Pacte per l’aigua”, recentment presentat, amb bona acceptació.

Per acabar, i per tal d’assegurar la protecció de la natura, es va demanar una modificaió de la Llei de Conservació (LECO) a qui ja li ha sobrevingut normativa estatal, i a part és una normativa de 2005 poc adequada a les línies actuals de conservació. En aquest cas sí que és una reforma de llei prevista en el pacte de Bellver i que per tant s’espera escometre en breu.

El darrer punt va ser per demanar un impuls real a l’Agenda 2030 a les Illes Balears”. Aquesta va ser presentada al novembre de 2019 com un instrument per implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible i encara no ha començat a avançar. Aquest impuls a una agenda sostenible va lligada a que la reactivació econòmica després de la crisi del COVID-19 que no retalli les garanties de protecció ambiental i promogui el desenvolupament sostenible.

En la reunió amb la Consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca, es va demanar una sortida a la situació de bloqueig que té la institució per als professionals de ciències ambientals. Per la raó que la relació de llocs de treball encara no s’ha pogut modificar, i com els estudis de medi ambient no son de les titulacions més clàssiques, doncs ara mateix no hi ha espai per a entrar aquests professionals, quan la institutició te competències i tot un departament de medi ambient, a on els ambientòlegs hi tendrien una bona funció. La situació és tan aberrant que en la darrera oferta pública, es va convocar una plaça de “Tècnic –a de grau mitjà de medi ambient” a on els requisits eren tres anys complerts de la llicenciatura en història o història de l’art. A banda que des del Pla Bolonya ha desaparegut la possibilitat d’obtenir diplomatures i llicenciatures, els estudis d’història i història de l’art, poc poden aportar a un lloc de feina anomenat “medi ambient”, per això es va sol·licitar una rectificació urgent per adequar la titulació al lloc de feina, millorant així el servei públic. 

A part de demanar drets també es va oferir la col·laboració per tal de situar al govern local insular com a capdaventer en medi ambient. Així se li va proposar de crear una oficina tècnica de medi ambient per donar suport als Ajuntaments en qüestions com prevenció i gestió de residus, aigua, parcs i jardins, animals o eficiència energètica. 

ELS PROFESSIONALS DEL MEDI AMBIENT CONVIDAM A L'ALIANÇA PER A LA REGENERACIÓ VERDA DE L'ECONOMIA 

És el resultat de les “Converses ambientals” per tal de valorar la situació actual del medi ambient i el futur dels seus professionals 

Des de l’associació de professionals del medi ambient (ALCAIB) hem fet una trobada virtual amb els socis i sòcies per compartir reflexions en la situació d’emergència sanitària causada pel COVID-19. Estam davant d’un repte mundial sense precedents i que requereix una resposta que tingui en consideració la variable ambiental a escala global.

Entre les persones que hi hem assistit hi havia tècniques que ho han viscut en primera línia portant la gestió dels residus sanitaris del propi COVID-19 o amb l’aplicació de protocols de neteja viària, els demés hem vist afectada la nostra tasca, ja sigui en investigació, en el tercer sector, a l’empresa o des de l’administració pública. Des d’aquí volem expressar el nostre suport a tots i totes les professionals, voluntàries que està treballant de valent per superar aquesta situació. També un record a les persones qui en pateixen directament les conseqüències.

En els mesos previs a l’aparició del virus, de cop el món s’alçava davant una problemàtica que duia anys damunt la taula sense solucions: el canvi climàtic. Els Governs havien de començar a moure fitxa per prendre mesures i s’aprovaven declaracions d’emergència climàtica. Tot això evidentment ha quedat aturat en sec per una urgència molt major: frenar la corba de la pandèmia. S’ha demostrat el poder que tenen els Estats per actuar i prendre mesures d’un dia per l’altre. Si volen, poden. El coronavirus exigia una resposta a curt termini i el problema és que el canvi climàtic actua i requereix mesures amb una visió a mitjà o llarg termini.

Es pot veure la crisi del coronavius com una oportunitat. La greu situació ha posat de relleu la importància que tenen la investigació i els serveis públics bàsics. El confinament ha portat la disminució de la contaminació, i la consegüent millora en la qualitat de l’aire, la transparència de l’aigua i la qualitat sonora a les ciutats, visible als ulls de tota la ciutadania.

La pregunta que ens feim molts és: com en sortirem de la crisi del coronavirus? Tant pot ser que tornem a estar com abans, amb una manca de recursos estructural per dedicar a temes ambientals, com que la societat posi en valor la importància d’un medi ambient sa i es comprengui que del bon equilibri dels ecosistemes en depèn també la nostra salut. S’ha fet palès una tendència cap a una societat més autoritària amb més control. Però a la vegada també ha sorgit un despertar d’una organització social i solidària en forma d’ajuda mútua. Fins ara vivíem en el miratge del consum compulsiu, i ara que n’estam privats i ens queda allò essencial, passam a valorar altres coses que també ens aporten i que potser fins ara no valoravem prou, com la importància d'integrar la natura en el nostre entorn més pròxim. Ara podem posar en valor el temps que dediquem a cuidar, de nosaltres, dels éssers estimats, de la casa i el que l’envolta. Hi ha experiències del confinament que podem rescatar i visibilitzar. No volem tornar a la normalitat, perquè aquella normalitat era qüestionable des del punt de vista personal i ambiental, perjudicant la nostra salut i la dels ecosistemes. Volem explorar les alternatives que existeixen, començant per un canvi en els hàbits de consum. Veiem com molta gent se'n està adonant de la importància del medi ambient per a la vida quotidiana, es valoren més els espais verds urbans. Estam veient canvis a tots els nivells però hem de seguir vigilant que no es tracti només de màrqueting verd. Estam veient també l'augment del consum de producte local i ecològic. Tenim l’esperança que la ciutadania que ja ha fet el canvi cap a un consum més conscient, després ja es mantegui en aquestes opcions de consum més respectuós.

El sistema reclama seguretat i reactivar l’economia. Però és el moment de posar en evidència que el risc sanitari és només una de les cares de la crisi ambiental que vivim, i que està estretament vinculada a la pèrdua d'hàbitats i biodiversitat o l'emergència climàtica entre d'altres.

Des del nostre col·lectiu, com a professionals del medi ambient, podem aportar solucions i volem cooperar a tots els nivells per tal que la sortida d’aquesta crisi es faci posant al centre de les prioritats, la vida i el medi ambient. És per aquest motiu que veiem important unir-nos entre els diferents agents socials sense deixar cap estament de banda: recerca, administració pública, empresa i entitats no governamentals, cadascuna d’aquestes peces son molt importants, i de la cooperació entre elles en poden sortir solucions creatives i viables.

A nivell europeu ja s’ha iniciat un moviment amb la proposta de ”recuperació verda” (Green recovery) en la sortida de la crisi del coronavirus. ALCAIB es suma a aquesta demanda i proposam començar a treballar conjuntament perquè l’economia es regeneri en harmonia amb els ecosistemes i recursos naturals. Les inversions públiques han de prioritzar aquells sectors productius que alhora que generen una activitat econòmica i llocs de treball, també cuiden dels recursos naturals. Sectors com les energies renovables, l'agroecologia, la gestió integral del cicle de l’aigua, la mobilitat i el turisme sostenibles, la gestió preventiva dels residus, l’economia circular, la gestió ambiental, l’educació ambiental i l'economia social i solidària poden fer de les Illes Balears un model de transició cap a la sostenibilitat. Tenim el coneixement, les eines, les oportunitats i les experiències que demostren que és possible. En els darrers 15 anys hem vist un avanç veloç en l’aparició de tecnologies netes juntament amb un augment de consciència ambiental a la societat. Ara és el moment d’aplicar-ho aprofitant aquesta oportunitat. Una regeneració econòmica així ens pot portar cap a un món més sa i més resilient per a tots i totes. Podem fer que les Balears estiguin a la capdavantera de la recuperació verda.

Aprofitem per fer una crida per una aliança global per implementar una Recuperació Verda de l’economia, que actuï d’accelerador d’una transició cap a una economia baixa en carboni, que freni el canvi climàtic i mantengui uns ecosistemes sans. Els Governs s’han de centrar en la protecció del clima i del medi ambient quan ofereixin ajudes fiscals de recuperació econòmica de la crisi del coronavirus. Convidam a treballar junts compartint coneixements, intercanviar experiències i creant sinèrgies que donin com a resultat les inversions cap a una economia productiva que protegeixi el medi ambient. Per això estam esperant poder-nos reunir amb la presidenta del Govern de les Illes Balears i la del Consell de Mallorca per exposar-li aquestes idees i oferir la col·laboració. 

ALCAIB PARTICIPA A LES XXXII JAPCAs

Al passat 23 i 24 de novembre vam assistir a les XXXII Jornades Académico Professionals de Ciències Ambientals (JAPCAs) a Múria, celebrant d’aquesta manera la formació recent del Col·legi d’aquesta regió.

Durant aquests dos dies les entitats que representem el col·lectiu d’ambientòlegs/ogues ens vam reunir per tractar temes comuns com el posicionament del col·lectiu davant les administracions públiques o les empreses, l’adequació dels plans d’estudi a les demandes del mercat professional o la relació CECCAA – CEDECA i es van definir les línies a seguir durant els propers mesos.

PARTICIPACIÓ EN EDUCACIÓ AMBIENTAL.  

 El passat dissabte 26 d'octubre va tenir lloc a Madrid la segona trobada presencial d'EA26 (@Edu_Ambiental), on va participar l'ALCAIB. Es tracta d'un col·lectiu que es va impulsar per part d'un grup de professionals de l'Educació Ambiental (EA) i que es va iniciar a les xarxes socials. I per què #EA26? Perquè el dia 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. Per això, l'acció principal és reunir-se els 26 de cada mes de 18 a 19h per debatre, mitjançant Twitter, sobre alguns dels temes que preocupen dins el camp de l'EA. En aquesta trobada presencial es va fer una anàlisi dels problemes de l'EA com a professió i una proposta de solucions, tot mitjançant Twitter. Podreu trobar tots els missatges cercant el hg #EA26presencial. 

REUNIÓ AMB ABAQUA 

Alcaib s'ha reunit, en data de divendres 18 d'octubre, amb ABAQUA per a parlar de la RLT i la necessitat de que aquesta s'actualitzi i contempli els titulats en CCAA a tots els llocs on en som professionals competents.

Una reunió profitosa i amb preocupacions i necessitats compartides.

SOPAR DE TARDOR ALCAIB

El passat 20 de satembre va tenir lloc el sopar de tardor d'ALCAIB a la Tertúlia. Com cada any ens reunirem per fer pinya i conèixer els nous socis/es. Fins a la propera! 

LA COMISSIÓ DE DEFENSA DE LA PROFESSIÓ ES VA REUNIR AMB EL CONSELLER DE HISENDA I FUNCIÓ PUBLICA I EL DIRECTOR INSULAR DE FUNCIÓ PÚBLICA PER DEMANAR UNA MODIFICACIÓ DE LA RLT

El passat 26 d’agost la comissió de defensa de la professió d'ALCAIB ens reunirem amb Josep Lluís Colom Martínez, Conseller de Hisenda i Funció Pública, i Pau Morey Soler, Diretor Insular de Funció Pública del Consell de Mallorca per seguir demanant una modificació de la RLT (relació de llocs de treball) que inclogui la titulació de Ciències Ambientals a alguns codis on queda fora i alhora es crei un cos propi com existeix amb altres formacions. A la reunió es va lliurar un dossier amb antecedents i les diferents demandes que hem presentat a la institució durant l'anterior legislatura, amb la intenció d'explicar al nou cap de departament quines són les nostres demandes i la necessetitat que la institutció adapti la seva RLT a les necessitats actuals per a fer front als reptes ambientals a través de les competències que té una entitat local com el Consell de Mallorca, i amb els millors professionals per a cada lloc. Els dos representants públics van entendre les nostres demandes, per tant, esperem canvis i millores ben aviat.

EL COL·LECTIU DE PROFESSIONALS DEL MEDI AMBIENT, ALCAIB, ES SUMA AL MOVIMENT INTERNACIONAL #FRIDAYSFORFUTURE

L’Associació de Llicenciades i Estudiants en Ciències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB), entitat que aglutina prop d’un centenar de professionals del medi ambient de les Illes, expressa el seu màxim suport al moviment Fridays for Future, i les accions que se’n deriven per donar resposta a la crisi climàtica.

Els primers ambientòlegs van iniciar els estudis en Ciències Ambientals fa més de 25 anys, atrets per una titulació que prometia donar resposta a la creixent preocupació de la societat enfront la crisi ambiental que ja es percebia i que s’havia manifestat de caràcter global en cimeres mundials com la de Rio de Janeiro, l’any 1992. S’ha avançat des de llavors, però falta molt de camí per recórrer. La tasca que realitzen els i les ambientòlogues a dia d’avui és imprescindible, i tot i així, no disposa de suficient representativitat i reconeixement en els sectors públics i privats, per afrontar tots els reptes ambientals, que requereixen d’una visió sistèmica i holística. Des d’ALCAIB per tant es reclama un major reconeixement de la importància dels professionals del medi ambient a tots els sectors de la societat, i també una major implicació de tota la societat en els temes ambientals. Per això, des d’ALCAIB celebrem el naixement del moviment #Fridaysforfuture i convidem a tothom a participar-hi des del seu àmbit.

El moviment #Fridaysforfuture va ser iniciat per Greta Thunberg, una estudiant sueca de 16 anys que va iniciar una vaga estudiantil l’agost de 2018 en protesta davant del parlament exigint polítiques efectives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La seva popularitat a les xarxes i la força del seu missatge la van portar a fer un discurs a la Cimera del Clima de les Nacions Unides, on va acusar els dirigents mundials de no fer res per frenar el canvi climàtic: “dieu que estimeu les vostres fills per damunt de tot, però els esteu robant el futur a la cara”. Les seves paraules varen tenir repercussió a tot el món i a hores d’ara el moviment ja té rellevància planetària, i s’està estenent a altres àmits #teachersforfuture, #parentsforfuture, #scientistforfuture, #peopleforfuture, #saturdaysforfuture, #forfuture...

L’objectiu del moviment és fer que el 15 de març esdevingui l’espurna per encendre la flama d’un gran moviment ecologista que sacsegi els fonaments del sistema, com ho van fer els indigats el 2011 o el feminisme el 8M. Per això, des d’ALCAIB es fa una crida a la participació de totes les persones i dels diferents col·lectius per donar suport al moviment internacional Joventut pel Clima (Fridays for future), a la vaga del divendres 15 de març, i als futurs esdeveniments que en sorgiran.

Assemblea anual d'ALCAIB, 9 de març de 2019.

El dissabte dia 9 de març ha tengut lloc l’assemblea anual d’ALCAIB (Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears), una cita on es reuneixen els ambientòlegs i ambientòlogues amb l’objectiu de retre comptes de l’any anterior i parlar dels reptes com a professionals dels medi ambient de l’any en curs. En aquesta ocasió, una vintena d’ambientòlegs ens reunirem durant tot el matí per a parlar, debatre i trobar solucions als aspectes més rellevants de l’Associació.

L’assemblea ha començat amb la presentació del nostre soci Sergio Puyol, cofundador de Recycl3r, empresa emergent que implementa solucions tecnològiques com ara Recicla Ya: prova pilot duta a terme a Palma amb l’objectiu de fomentar el reciclatge a través d’una aplicació amb informació de reciclatge utilitzant codis de barra de productes i codis QR únics per a contenidors de reciclatge. Un projecte innovador i molt interessant finançat per la Unió Europea en el marc del programa de investigació Horitzó 2020.

Pel que fa al gruix de l’assemblea, s’han explicat les tasques i activitats dutes a terme durant l’any 2018 en les diferents àrees d’actuació, com l’assistència a la Fira del Medi Ambient, participació al programa Incorporació Immediata de IB3 Ràdio, i en especial en la defensa de la professió que agrupa totes aquelles activitats que impliquin defensar tant al sector públic com al privat situacions de greuge cap als titulats en Ciències Ambientals de les Illes Balears.

Concretament, durant l’any 2018 Alcaib ha hagut de presentar escrits, recursos o assistir a reunions amb diferents administracions públiques amb les que la professió d’ambientòleg es troba vulnerada en relació amb altres perfils professionals. El medi ambient és una matèria que, en detriment d’altres com ara sanitat, educació o serveis socials, no compta amb veu pròpia, necessita de professionals i grups d’interès que li donin veu. Mentre no es garanteix l’accés dels professionals del medi ambient a llocs de feina a l’administració pública, s’està valorant de menys el medi ambient. Els fronts que ara mateix té obertes l’associació amb l’Administració són els següents:

1.      Consell Insular de Mallorca: 4 anys treballant per a la modificació de la RLT per a incloure la titulació de Ciències Ambientals a places on per les seves funcions hi correspon i a altres on simplement s’hi ha observat requisits anòmals. Un exemple clarificador d’aquests requisits anòmals a la RLT del Consell Insular de Mallorca és el fet que per a les places de tècnic/a de grau mitjà de medi ambient a la Unitat d’educació ambiental els únics requisits que es contemplen, excloent qualsevol altra titulació, són tres anys complets de les Llicenciatures en Història i Història de l’Art; aquest fet evidencia que els requisits no s’adapten a les funcions d’un tècnic/a GM en medi ambient ni a l’actual sistema educatiu universitari. I així, altres places dins la mateixa administració.

2.      Ajuntament de Palma: la RLT de l’Ajuntament no té un perfil específic de tècnic superior ambientòleg, quan sí que ho tenen Ajuntaments de mida similar com Múrcia. Això fa que per accedir a l’Ajuntament, només comptem amb la plaça de Tècnic de Medi Ambient, a on s’hi accepten fins a 11 titulacions. 6 d’aquestes titulacions sí que compten amb perfil propi, com ara enginyers agrònoms, enginyers civils, geògrafs o biòlegs. Així titulacions més “tradicionals” tenen doble porta d’entrada a l’Ajuntament i els ambientòlegs només podem optar a un lloc de feina genèric.

3.      Mancomunitat del Raiguer: arrel d’una convocatòria que, a criteri d’Alcaib, no complia amb els criteris d’igualtat d’oportunitat en la presentació de sol·licituds per a formar-ne part es va presentar un recurs de reposició en aquest sentit i es varen dur a terme tant la visita de l’expedient com una reunió amb els responsables de la convocatòria.

Un altre tema central de l’assemblea ha estat les passes a dur per a la constitució del Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de les Illes Balears (COAMBIB) en procés de constitució, i que s’espera que dins el 2019 ja estigui constituït.

Com a cloenda, ALCAIB segueix activa i present en totes les necessitats que demandin els socis i sòcies, treballant per a que els titulats/des en Ciències Ambientals tinguin accés a totes les places on hi poden desenvolupar les funcions.

ALCAIB PARTICIPA AL PROGRAMA DE RÀDIO INCORPORACIÓ IMMEDIATA, D'IB3 

El dia del Medi Ambient, 5 ambientòlegs han participat del programa: dues estudiants del grau, una professora de la UNED i dos professionals per donar a conèixer el perfil i el potencial dels ambientòlegs. 

Podeu escoltar el programa aquí.

L’ALCAIB REALITZA UNA VISITA TÈCNICA A LES OBRES DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL D’ES CARNATGE A PALMA

DES DEL MES D’OCTUBRE S’ESTAN REALITZANT ACTUACIONS DE RETIRADA D’ENDERROCS I SELECCIÓ DE RESIDUS, AIXÍ COM PROTECCIÓ D’ENDEMISMES

El passat 7 de novembre de 2017, un grup d’ambientòlegs format per Jorge (consultor ambiental), Xesca (Tècnica de residus), Caterina (consultora), a més d’un enginyer civil varen realitzar una visita tècnica, dins el marc de les activitats habituals de l'entitat professional. La visita la varen realitzar Lluís Amengual, tècnic d’EMAYA i ambientòleg i Josep Maria Rigo, coordinador de l’’Area d’Ecologia de l’Ajuntament de Palma.

La visita va consistir en un recorregut per la zona de neteja. Es va explicar que en primer lloc hi va haver un treball conjunt amb el Servei de Protecció d'Espècies i IBANAT per delimitar els hàbitats sensibles. Aquesta és la única localització coneguda a Mallorca de l'Helianthemum marifolium subsp. origanifolium, espècie endèmica de distribució mediterrània. Posteriorment, després de senyalitzar les zones sensibles es van retirar amb retroexcavadora la runa present, formant dues àrees d’aplec del material. A les vores dela vegetació, formada principalment per mates, la neteja es va realitzar manualment, per a la posterior retirada amb retroexcavadora. Actualment s'estan realitzant els treballs de transport dels enderrocs al gestor de residus “Mac Insular”, prèvia selecció manual d'impropis.

El punt clau d’aquesta 'actuació és, d'una banda, la dificultat de la gestió d'una gran varietat de runes i residus diversos, de la qual desconeixien la seva quantitat i naturalesa, que s'han vingut abocant de forma incontrolada durant molts anys, i, per altra banda, l'alt valor ecològic i paisagístic de la zona. L'Ajuntament preveu també una posterior repoblació de les zones netejades. Els tècnics ambientòlegs varem suggerir que es realitzés una documentació de l'actuació per tal que pugui servir de precedent, al qual l’Ajuntament ho va veure favorablement. En general, la visita ha estat un molt positiva, ja que ens ha permès conèixer a peu d'obra un treball de restauració ambiental, gràcies a les explicacions dels tècnics.

La restauració ambiental, especialment a les zones litorals, és un camp de feina molt interessant a les Illes Balears, ja que es tracta de zones d’elevat valor natural, amb el conseqüent atractiu turístic. Es valora molt positivament l’actuació de l’Ajuntament de Palma, que a més ha estat finançat gràcies als pressuposts participatius, és per tant, una demanda de la ciutadania, que a la vegada es pot sentir més seu l’espai, després d’haver decidit entre tots finançar la seva recuperació.

Esperam que l’Ajuntament de Palma pugui gaudir, en un termini raonable, d’una plaça d’ambientòleg, que ajudi a la institució a vetllar per la protecció del medi ambient municipal.