Activitats 2017

Des d'ALCAIB cada any participem en diverses activitats, com les que us resumim aquí. Podeu consultar també l'activitat de les comissions d'ALCAIB, el registre d'activitats i les memòries anuals. 

Es publica al BOIB el Contenciós Administratiu interposat per ALCAIB al borsí extraordinari de tècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Palma

Descarga
Publicació al BOIB
14 novembre 2017
BOIB 14 nov.pdf
Documento Adobe Acrobat 127.6 KB

L’ALCAIB REALITZA UNA VISITA TÈCNICA A LES OBRES DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL D’ES CARNATGE A PALMA

 

DES DEL MES D’OCTUBRE S’ESTAN REALITZANT ACTUACIONS DE RETIRADA D’ENDERROCS I SELECCIÓ DE RESIDUS, AIXÍ COM PROTECCIÓ D’ENDEMISMES

 

El passat 7 de novembre de 2017, un grup d’ambientòlegs format per Jorge (consultor ambiental), Xesca (Tècnica de residus), Caterina (consultora), a més d’un enginyer civil varen realitzar una visita tècnica, dins el marc de les activitats habituals de l'entitat professional. La visita la varen realitzar Lluís Amengual, tècnic d’EMAYA i ambientòleg i Josep Maria Rigo, coordinador de l’’Area d’Ecologia de l’Ajuntament de Palma.

La visita va consistir en un recorregut per la zona de neteja. Es va explicar que en primer lloc hi va haver un treball conjunt amb el Servei de Protecció d'Espècies i IBANAT per delimitar els hàbitats sensibles. Aquesta és la única localització coneguda a Mallorca de l'Helianthemum marifolium subsp. origanifolium, espècie endèmica de distribució mediterrània. Posteriorment, després de senyalitzar les zones sensibles es van retirar amb retroexcavadora la runa present, formant dues àrees d’aplec del material. A les vores dela vegetació, formada principalment per mates, la neteja es va realitzar manualment, per a la posterior retirada amb retroexcavadora. Actualment s'estan realitzant els treballs de transport dels enderrocs al gestor de residus “Mac Insular”, prèvia selecció manual d'impropis.

El punt clau d’aquesta 'actuació és, d'una banda, la dificultat de la gestió d'una gran varietat de runes i residus diversos, de la qual desconeixien la seva quantitat i naturalesa, que s'han vingut abocant de forma incontrolada durant molts anys, i, per altra banda, l'alt valor ecològic i paisagístic de la zona. L'Ajuntament preveu també una posterior repoblació de les zones netejades. Els tècnics ambientòlegs varem suggerir que es realitzés una documentació de l'actuació per tal que pugui servir de precedent, al qual l’Ajuntament ho va veure favorablement. En general, la visita ha estat un molt positiva, ja que ens ha permès conèixer a peu d'obra un treball de restauració ambiental, gràcies a les explicacions dels tècnics.

La restauració ambiental, especialment a les zones litorals, és un camp de feina molt interessant a les Illes Balears, ja que es tracta de zones d’elevat valor natural, amb el conseqüent atractiu turístic. Es valora molt positivament l’actuació de l’Ajuntament de Palma, que a més ha estat finançat gràcies als pressuposts participatius, és per tant, una demanda de la ciutadania, que a la vegada es pot sentir més seu l’espai, després d’haver decidit entre tots finançar la seva recuperació.

Esperam que l’Ajuntament de Palma pugui gaudir, en un termini raonable, d’una plaça d’ambientòleg, que ajudi a la institució a vetllar per la protecció del medi ambient municipal.

L’ALCAIB ES REUNEIX PER VALORAR EL DECRET DE POSIDÒNIA QUE HA SORTIT A EXPOSICIÓ PÚBLICA

 

L’ENTITAT QUE AGRUPA ALS PROFESSIONALS DEL MEDI AMBIENT VALORA POSITIVAMENT L’EXISTÈNCIA D’UNA NORMA DE PROTECCIÓ I DEMANA QUE VAGI ACOMPANYADA DE CRITERIS TÈCNICS I INSTRUMENTS CLARS PER A L’APLICACIÓ DEL DECRET

 

A final de juliol l’Associació de Lllicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB) es va reunir amb el Conseller de Medi Ambient en el marc del procés participatiu de redacció del decret de posidònia. El Conseller llavors va convidar als ambientòlegs a treballar en unes aportacions, que voluntaris de l’entitat han realitzat.

 

Coincidint amb la publicació del nou esborrany de decret al BOIB, s’ha reunit la comissió de medi natural de l’entitat. El grup l’integren: dos consultors (un en avaluació d’impacte ambiental, també en temes marins, i l’altre en gestió d’aigua), una tècnica i màster en gestió d’espais naturals i dues investigadores en temes marins, una a l’IEO i l’altre a l’IMEDEA.

En primer lloc s’ha valorar molt positivament que finalment surti endavant un projecte de decret que reguli més específicament la gestió de l’hàbitat de posidònia. L’àmbit marí és sempre més complexe i costós de gestionar que l’àmbit terrestre, per tant una norma pot ajudar a clarificar els usos i activitats permesos i prohibits. En segon lloc també es valora molt positivament la claretat de la norma a l’hora de prohibir qualsevol tipus de fondeig a damunt la praderia.

Entrant més en detall, es troba a faltar una coordinació amb la resta d’instruments de gestió d’espais naturals protegits i de gestió hídrica pel que fa a les masses d’aigua costaneres. De cara a la ciutadania i als usuaris, que és qui finalment ha d’entendre l’aplicació del decret, es crea una confusió, ja que es creen noves figures de protecció, sense ni tan sols anomenar les anteriors, per la qual cosa és difícil saber quina norma preval en cas de possible infracció.

Sobre les noves figures creades: “praderia d’alt valor” i “praderia a restaurar”, en primer lloc es troba a faltar una categoria de “bon estat de conservació”, ja que una praderia, o està altament protegida, o està degradada, però no es declara l’estat òptim. La creació d’aquestes figures, tampoc no es motiva en base a estudis científics o tècnics, quedant en un terreny no objectiu, i per tant susceptible a canvis en el futur.

Els professionals del medi ambient consideren que sense un diagnòstic previ és molt arriscat zonificar per aplicar mesures de gestió. Els darrers estudis de seguiment de posidònia que la Conselleria té publicats són de l’any 2010, per donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua. Des de llavors, es pot intuïr que l’estat de conservació segueix igual o pitjor, però no s’ha avaluat des de fa 7 anys (o no s’han publicat els treballs realitzats), fet que és prioritari per a poder gestionar. Continuant amb la zonificació, el decret no dedica cap article a l’àmbit competencia, per tant s’ha de sobreentendre a quins àmbits s’aplica, essent el medi marí més complexe que el terrestre, i per tant la falta de claretat en aquest sentit pot crear moltes situacions de “buit legal”. Ll’annex 3 dedicat a cartografia consisteix en un recull d’enllaços a diferents webs, llavors tampoc no és efectiu com a referència normativa. Sobre els espais que sí es zonifiquen: praderies d’alt valor i a restaurar, no s’especifiquen els criteris d’elecció. Per exemple es declara “d’alt valor”, L’olló de Cabrera -quan ja és Parc Nacional, el màxim nivell de protecció- i no es declara per exemple la cala de santa maria, quan possiblement te igual o més valor que l’olló. Per evitar aquesta ambigüitat, la norma hauria d’anar acompanyada de criteris i paràmetres clars per a la presa de decisions.

Els ambientòlegs també veuen una molt bona oportunitat en aquest decret, de regular la retirada de posidònia a platges. És una activitat recurrent que actualment es realitza sense l’adequat control ambiental i causant un perjudici a l’ecosistema dunar. Es va estar d’acord que preferentment s’ha d’educar a la població i visitants per tal que no es retirin les restes de posidonia de les platges. En cas que es vulgui retirar, introduir l’obligació als Ajuntaments de realitzar un pla de gestió a on es recullin mesures de protecció efectives.

Els sistemes de fondeig de baix impacte també son un tema de debat tècnic i científic. En aquest sentit, les al·legacions anirien més en la línia de no deixar massa restringida la tècnica a emprar, ja que a vegades depèn del tipus de substrat, de l’exposició a l’onatge i altres factors.

L’article 14 referent a les sancions també va ser motiu de debat, ja que si la norma ha de ser clara en el seu desplegament, també ho ha de ser quan es transgradeix. L’actual articulat condueix a la legislació estatal per tal d’imposar sancions. Quan consultam la legislació estatal la tipificació és per (art. 80 L42 2007) “q) La alteración significativa de los hábitats de interés comunitario” i la graduació serà de molt greu “si la valoración de los daños supera los 100.000 euros”. La comissió va reconèixer la dificultat de posar preu a un patrimoni natural que te un valor intrínsec. Ara bé, davant la dificultat d’aplicació de la norma, amb una definició tan àmplia de les infraccions, sí que es va veure necessari ser més específic i començar a parlar d’afectacions a una àrea determinada (1 m2, 20 m2, 100 m2), així com aprofitar els darrers treballs de recerca de l’IMEDEA sobre capital natural i serveis ecosistèmics per intentar quantificar què pot suposar perdre 1m2 de posidònia i quant valdria la seva restauració. I en qualsevol cas, les sancions mai haurien de suposar que a l’infractor li surti més a compte pagar una sanció que respectar la norma, com ocorre en altres àmbits de protecció.

Des de l’ALCAIB entenem també la complexitat de treballar en una normativa d’aquest tipus, i convidam a altres entitats professionals que treballin en temes ambientals i marins, a realitzar les seves aportacions i obrir així un debat que porti a tenir la millor norma dins el que és possible. Es convoca als interessats el dia 22 de novembre de 17h a 19h al centre Flassaders de Palma per tal de posar en comú les aportacions dels diferents grups.

La junta directiva sol·licitarà una reunió amb el Director General d’espais naturals i biodiversitat per tal d’exposar el seu punt de vista i poder-ho contrastar amb els serveis tècnics de la Conselleria de Medi Ambient.

La reunió també va servir per elaborar un esquema bàsic de l’àmbit d’aplicació de la norma, que s’adjunta amb aquest comunicat.


ALCAIB PRESENTA UN RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU CONTRA EL BORSÍ TAE SUPERIOR DE MEDI AMBIENT DE L'AJUNTAMENT DE PALMA

 

 

Aquest dilluns 9 d’octubre s'ha presentat el Recurs Contenciós Administratiu davant els jutjats contra el borsí TAE Superior de Medi Ambient convocat al desembre 2016 per l'Ajuntament de Palma, com es va acordar a la passada Assamblea extraordinària.

 

Alguns de vosaltres ja us vareu presentar al 2014, i també ara al 2016 i és important que conegueu els motius i què pot passar a partir d’ara.

El borsí de 2014 es va anular per una sentència dels jutjats que demanava incloure als enginyers forestals. Hi havia un altre contenciós dels enginyers civils, que ells mateixos varen retirar per haver arribat a un acord amb l’Ajuntament. Des de gener de 2017 hem estat demanant per escrit a l’Ajuntament la motivació d’incloure’ls i se’ns ha negat l’accés a la informació fins al juliol. Quan hi hem accedit hem vist que no hi ha cap motiu real. Simultàniament, l’Ajuntament ha convocat el borsí d’enginyers civils, agrònoms i de geògrafs. A aquest darrer varem presentar recurs perquè el temari era propi d’un ambientòleg i se’ns ha denegat.

El resultat de tot això és que a la plaça TAE medi ambient s’hi pot accedir amb les titulacions de: Biologia, Bioquímica, Ciències Ambientals, Ciències del Mar, Ciències Geològiques, Física, Química, Geografia, Enginyeria Agrònoma, Enginyeria de Forests i Enginyeria Civil. De les 11 titulacions acceptades, les 5 tenen un borsí propi, i per tant doble via d’entrada a l’Ajuntament. Els titulats en Ciències Ambientals només podem accedir, per ara, mitjançant aquest TAE, i per tant hem volgut expressar l’agravi que això suposa.

A més d’interposar el contenciós-administratiu, estam tenint reunions amb les àrees d’ecologia i urbanisme, que son les que tenen les places TAE Medi Ambient a la seva relació de llocs de treball, i amb els sindicats, demanant en tot moment que es crei la plaça, i per tant el borsí propi de ciències ambientals. Els jutjats aturaran el procés de selecció i depèn del que surti de les reunions amb les departaments veurem la sortida que pot tenir. L’objectiu és clar, tenir una plaça pròpia, com tenen altres Ajuntaments de característiques similars.

 

Si voleu més informació, demanau-la. I recordar que sou molt benvinguts a la Comissió de Defensa de la Professió, que ja està recollint fruits de la feina feta, i que és un eix de feina a seguir quan tenguem el col·legi professional. Gràcies.


L’ALCAIB ES REUNEIX AMB EL DIRECTOR INSULAR DE FUNCIÓ PÚBLICA DEL CONSELL DE MALLORCA PER EXPOSAR LES SEVES DEMANDES EN L'ACTUAL RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL

 

El passat 6 de setembre de 2017 ALCAIB es va reunir amb Pau Morey, director insular de Funció Pública, prèviament a tenir una trobada amb la Consellera de Funció Pública. Per part de l’associació hi varem assistir: Mercè Morató, Jorge Giménez i Caterina Amengual, en representació  de la comissió de defensa de la professió. Bàsicament varem tractar 3 temes:

Presentació de l’associació

Relació de Llocs de Treball del Consell de Mallorca

Deficiències en el procediment de la plaça de tècnic de medi natural

És molt important la tasca de donar a conèixer el perfil de l’ambientòleg, per això animam a tots els socis a fer difussió del “Full de l’ambientòleg” a on s’han intentat resumir les característiques dels estudis i les atribucions professionals. Sentiu-vos lliure de fer-ne difusió entre els vostres cercles professionals.

ALCAIB va exposar que en la darrera modificació de la Relació de Llocs de Treball (RLLT) es varen detectar tota una sèrie de incongruències internes, respecte la denominació de les places i els perfils requerits. Donat que la modificació era per temes de nomenclatura, no es va presentar recurs, però es sol·lcita una reestructuració a fons de la RLLT per tal que s’ajusti millor a les necessitats actuals i als perfils de titulats en medi ambient.

El director de funció pública, Pau Morey exposa que en aquests moments només s’estan fent canvis menors i que les línies de feina del seu departament són:

Reglament, per tal d’ajustar-se al que marca la Llei de funció pública de 2007. Aquí quedaran definides les escales i sub-escales.

Catàleg de funcions, que ajusta les categories

Posteriorment es podrà modificar a fons la RLLT. Des d’ALCAIB es proposen una sèrie de set modificacions, les més òbvies, per començar a treballar, que el director valora molt positivament. Com a exemple, per ser educador ambiental es demana titulació en història o història de l’art i demanam titulació en ciències ambientals o similar amb experiència.

Explica que una dificultat afegida és que primer de tot cal tenir clares les funcions per saber les titulacions. Insisiteix que la Funció Pública s’ha d’adaptar a les necessitats dels Departaments. En aquesta línia, l’ALCAIB proposa entrar a fons en la qüestió de les funcions que estan exercint els Departaments. Amb interès per a l’eficiència de la funció pública, seria desitjable que els Departaments de Medi Ambient i Cooperació Local formessin junts una xarxa de suport als municipis en matèria de medi ambient. Aquest és un exemple que des de fa anys està aplicant la Diputació de Barcelona en els municipis de la província i que ajuda molt a avançar en el difícil camí cap a la sostenibilitat.

Finalment, ALCAIB va exposar tots els inconvenients que va suposar el procediment selectiu de tècnic de medi natural per als socis de l’entitat. Es va donar compte dels despropòsits i com es va desestiimar el recurs interposat. Mercè Morató clarifica que es demanava formació específica en matèria de residus, quan els ambientòlegs som els únics que tenim formació bàsica de residus en la pròpia titulació, i aquest fet no es va tenir en compte, deixant fora de la selecció molts associats.

Per acabar, Pau Morey es compromet a continuar treballant amb el reglament i el catàleg per tal de poder fer una reestructuració a fons de la RLLT abans del final de la legislatura (juny 2019).


EL COL·LECTIU DE CIÈNCIES AMBIENTALS REIVINDICA LA IMPORTÀNCIA DE LA NATURA EN EL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT 2017

 

SOTA EL LEMA “ESTAM AMB LA NATURA” PARTICIPEN DE LA DIADA DE SANTA PAGESA I APROFITEN PER LLANÇAR UN MISSATGE A LES ADMINISTRACIONS LOCALS PER TAL QUE REFORCIN LA FIGURA DEL TÈCNIC DE MEDI AMBIENT

 

La sensibilització pel medi ambient i pels problemes globals és creixent. La població ara és molt més sensible a la contaminació i tria opcions més sostenibles que fa una dècada.

Els professionals del medi ambient hem anat evolucionant amb la societat. Igual que fa 100 anys la sanitat o l'educació estava al càrrec d'institucions de beneficiència i ara ja son sectors professionals, el medi ambient als anys '80 va començar com un fet de voluntariat o de pionera lluita ecologista. Ara, 30 anys, després és una professió reglada, en ple auge i que compta ja amb reconeguts especialistes.

Els professionals del medi ambient som "intèrprets" de la natura i tenim formació i recursos per trobar solucions connectades a la natura que siguin econòmicament viables, i socialment positives. Davant una problemàtica ambiental, que és també social, feim gestió ambiental per millorar la situació. La sostenibilitat no és destí, sinó un camí de millora contínua.

Un exemple de problemàtica ambiental complexa son els microplàstics que es troben a les platges. De cada vegada és una contaminació més extesa, te un orígen difús i per tant la solució s'ha d'enfocar a molts nivells. En el cas de les Illes Balears passa per una adequada gestió dels residus, fent especial èmfasi en la prevenció i la reutilització.

La protecció del medi ambient s’ha de convertir en un eix fonamental a les Illes Balears, ja que de la bona gestió del medi ambient en depèn el benestar de la població resident i visitants. La bona gestió de l’aigua, l’ús d’energia renovable, una mobilitat sostenible, tancar el cicle en els residus, tenir cura del paisatge, gestionar adequadament els espais naturals protegits son el dia a dia dels ambientòlegs i és una feina que té una repercussió positiva en el conjunt de la societat.

Aquest any centram les activitats del Dia del Medi Ambient en els espais naturals protegits, la nostra vertadera riquesa. Veiem com hi segueix havent un desconeixement per part de la població de quines son les figures de protecció i les espècies més emblemàtiques i per això hem programat una activitat per donar-los a conèixer en el marc de la celebració del dia del medi ambient a Palma, organitzada per l’associació de veïns de santa Pagesa..

Davant aquesta necessitat que les Illes es converteixin en un refent europeu en la cura del medi ambient, farem arribar la nostra petició a la FELIB per tal que tots els Ajuntaments tenguin els seus tècncis de medi ambient. El tècnic de medi ambient a nivell local és el nexe entre els problemes de la ciutadania i la responsabilitat dels municipis. És una peça bàsica que encara no s’ha acabat de desenvolupar a les nostres Illes.

A la vegada des de l’Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals ens oferim com a plataforma per fer projectes de Formació a professionals i ambientalitzar els àmbits de treball.


LES APORTACIONS DE L’ALCAIB AL “PLA D’INSPECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS SOTMESES A AUTORITZACIÓ AMBIENTAL INTEGRADA DE LES ILLES BALEARS 2017-2022” SON RECOLLIDES PER LA CMAIB

 

 

L’ENTITAT QUE AGRUPA ALS PROFESSIONALS AMBIENTÒLEGS VALORA MOLT POSITIVAMENT L’APROVACIÓ DEL PLA, QUE GARANTEIX EL COMPLIMENT DE LES AUTORTIZACIONS AMBIENTALS INTEGRADES ELS PROPERS 5 ANYS

 

El 4 de maig de 2017 va sortir publicat al BOIB Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears sobre la proposta d’aprovació del “Pla d’inspecció de les instal·lacions sotmeses a autorització ambiental integrada de les Illes Balears

2017-2022”. El text definitiu, com es recull a l’exposició de motius, recull algunes de les aportacions que al febrer de 2017 va fer l’Associació de Llicenciats/des en Ciències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB) per tal de millorar la proposta.

En primer lloc l’ALCAIB considera la inspecció de les activitats sotmeses a autorització ambiental integrada una tasca imprescindible i per tant valora positivament la proposta del present Pla d'Inspecció Ambiental 2017-2022. També es congratula de l’esforç en informació pública i transparència, publicant la informació relativa a l’activitat inspectora a la web de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB).

De les al·legacions presentades, se n’han acceptat les següents:

S’ha substituït el terme “mediambiental” per “ambiental”. El terme “mediambiental” és una redundància i d’acord amb el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) el més correcte és usar “ambiental”, ja que aporta més claredat en el text i precisió.

S’ha desvinculat l’aprovació del Programa anual de la Memòria anual. Hi havia una disposició que feia inviable aprovar el programa anual abans de l’inici de l’any, ja que s’havia de fer conjuntament amb l’aprovació de la memòria de l’any anterior. L’ALCAIB va suggerir que Programa anual quedi aprovat abans del 31 de desembre de l’any previ i que la Memòria anual es publiqui abans del 31 de gener de l’any posterior. Modificació que s’ha recollit integrament, donant major coherència al Pla.

La inclusió de l’indicador següent: 6. Anàlisi de les inspeccions no sistemàtiques o prefixades realitzades:  d’ofici a instància de part; per denúncia de persones interessades i persones jurídiques.

Per acabar, es segueix trobant a faltar una planificació de recursos materials i humans necessaris per poder dur a terme les tasques previstes en el pla. Esperam que tot i que no s’expliciti en cap moment els recursos de què es disposa, es pugui portar a terme el Pla.

Finalment des de l’ALCAIB s’anima als professionals ambientòlegs que treballin en avaluacions ambientals integrades a fer ús de la potestat d’inspecció per denúncia de parts interessades mitjançant l’entitat. El compliment dels requisits de les autoritzacions és un pilar bàsic de la protecció ambiental i aquest pla d’inspecció pot ajudar a fer-ho possible.